

I ladins perd na gran personalité
Hilda Pizzinini fova nasciuda a Badia, söl luech de Runch l ann 1934, ova frecuenté la scola elementara a Badia, spo la scola magistrala (LBA) a Maran. Ela ova insigné per passa 20 agn tla scola elementara a San Ciascian y en gran pert a Badia (San Linert). Ala ova istruí i mutons con gran pascion y competenza. L lingaz ladin fova sté per Hilda dagnora n tesour da coltivé, y chest ti ovela ence insigné, adum a nosta cultura y a la storia de nosc antenac, ai mutons da scola.
Hilda Pizzinini fova ence steda tl consei dl’UML (Uniun Maestri Ladins) dal 1968 al 1975 sciche vizepresidenta y en ultima sciche scrivana y cassiera.
Hilda ova ence fat l’ostira a San Ciascian (Hotel La Stüa). Ela é ence steda sourastanta dla Uniun dai Ostis dal post (“HGV”). Te chesta funzion ala ence daidé porté inant la promozion turistica conscidran dagnora la componenta culturala. Per trueps agn ova Hilda tegnú relazions sun storia, lingaz y cultura di ladins. Chesta sensibilisazion ova fat nasce ti ghesć l respet y la cosciderazion per nosta mendranza y ova renforzé tl medem moment l’identité ladina di operadours tl ciamp dal turism y dla economia.
La maestra Hilda fova steda da empruma ensú pro la ULVB (sciche vizepresidenta, spo ence sciche presidenta). Te chestes posizions óvela dé n gran contribut a la valutazion y a la promozion dl lingaz y dla cultura ladina. Ela ova metú a jí iniziatives che reverdova publicazions ladines. Gran suzes ova abú les encontedes anter autorités politiches y culturales, olá che al gniva debatú sun iniziatives per ti garantí l souravive linguistich y cultural de nosta mendranza.
Ala ova ence dé na bela sburla per mete su l bal popolar dla Val Badia.
Sia pascion fova ence l teater, olá che ela á lascé sia merscia. Truepes traduzions é gnudes fora de sia pena. Inscenazion y rejia é da conscidré sciche na sia pert sterscia; ela enstessa ova ence fat plu sovenz teater a Badia y sourantut la rejia.
A cef dla Union Generela di Ladins dla Dolomites
Per 18 agn fova Hilda steda sourastanta dla UGLD, ti ultims agn fóvela steda ciamó presidenta onorara. La presidenza dla UGLD é na posizion de prestisc, sce an pensa che chesta Union é la soula che tegn adum i ladins dles cinch valedes, despartis te does regions y trei provinzies. Te chesta funzion s’ova ela fat n grum de meric con truepes iniziatives y projec che n’é encuei nia plu da pensé demez.
Dassen ti é dagnora steda a cuer l’unité di ladins. L impegn per la sconanza dl ladin ova Hilda dagnora destenú fora a dut l raion ladin porvan de aumenté l liam anter les valedes dl Sela, despartides dal confin nia giust volú dai fascisć. Ela ova ence tout su contac con i fredesc ladins dl Friul y di Grijons tla Svizra.
Hilda ova ence tres cherí contac con les maioures autorités locales, provinziales, regionales y souraregionales per ti fe capí la situazion y les dificoltés de nosta mendranza.
Nos podon dí che Hilda ova arjont con si festidi, si impegn y souraldut con sia diplomazia che la politica ti dae n maiour sostegn ence finanziar a les cuestions ladines. Sciche ela dijova: “Al á volú ester val’ striteda, ma a la fin onse dagnora arjont valch!”
N anedot
“Ence ie vuele recordé la gran persona Silvius Magnago y conté na storia curta sozeduda i ultims agn, canche i fove presidenta dl’Uniun di Ladins dla Val Badia. En ocajion de na manifestazion a Badia me baudiove con el che no tratant messa, no ti discursc ofiziai ne fóvel vegnú adoré l ladin. Al me respognova che nos ladins entenon ence l todesch, y perchel ne vedóvel nia la nezescité da messei adoré l ladin. Sun chela ti ove respognú che al ne podova nia capí mi desplajei, ciuldí che al ne ova nia na ’pel ladina’. Chela frasa ti ova fat na certa fazion, tant che per i bujens dla Union onse dagnora ciafé les portes davertes. Ciamó do 20 agn, canche i nes urtovon te val’ ocajion publica, me recordóvel cie che i ti ove dit. L president Magnago é sté na gran personalité che á daidé der truep i ladins, y sce i on arjont valgamia truep encuei, él pa avisa sté el che á metú les fondamentes. Con n gran dilan ti aodunse da se gode la pesc tan meritada”.
La questio “Koiné Ladina”
Al é ence da recordé l gran impegn de Hilda Pizzinini per l lingaz ladin. Ela ova sostegnú na politica linguistica dl vers de na maioura unité a livel de lingaz scrit. Te chest contest ova Hilda tres sostegnú l projet SPELL che laorova fora n lingaz ladin unifiché per comuniché tl scrit anter les valedes ladines.
L’arjonta dl ladin sciche lingaz aministratif (dl 1988) é ence per na bona pert l resultat de so impegn perseverant y de sia lungimiranza culturala. Dagnora ti óvela dé n gran peis al scrí y rejoné n bel ladin senza adoré massa paroles forestes. Ela ova dessegur ence porté pro con sies bones conescenzes che al vegne cherié tla aministrazion publica stieres de direzion per ladins.
Der a cuer ti fova dagnora ence stés i massmedia ladins: les trasmiscions tla televijion y tla radio ladina, l foliet ofizial dla Generela “La Usc di Ladins” che ela ova dagnora sostegnú y defenú con entusiasm, convinzion y coraje.
La bandiera ladina
Sce i ladins é vegnus plu ladins y se sent plu ladins mostran sia identité él souraldut ence truep merit de Hilda Pizzinini.
Tolon ca per ejempl la bandiera ladina, nasciuda sun Frara/Frea ai 5 de ma dl 1920, che é la bandiera de n popul y nia de n partí (sciche trueps mina). Chesta bandiera che fova gnuda valgamia desmentieda é vegnuda endó touta ca sciche simbol per l Ann di Ladins 1985.
Da dailó encá óven metú man da l’adoré tres deplú. Ence chesta cossa porta la firma de Hilda Pizzinini.
L stil dagnora curé y elegant
Che Hilda fova ence conesciuda cotant soura i confins dla Ladina, onse ence vedú te n articul publiché da n foliet local dant val’ ann:
L autour dij:
- Al é da ringrazié jent sciche Hilda Pizzinini, che á tegnú en pe l’UGLD (Union Generela di Ladins dla Dolomites) sciche tet cultural de duc i ladins; senza UGLD foss souraldut i ladins se Souramunt senza pont de referiment.
- Hilda Pizzinini é l simbol dla volenté dl souravive di ladins, bele ence per sia paruda, con si stil dagnora curé y elegant, souraldut con la troht, segn dla beleza dla tradizion, de dignité y de liam con les tradizions y la storia de a sia tera.
- Hilda Pizzinini ova ence vedú l pericul dl benester d’al didaencuei, te chel che la jent manacia da perde si lingaz... I ladins á i plu biei hotiei, i plu biei emplanc portamont y la plu bela contreda. Ma l lingaz ladin y la cultura ladina ti dá na “aura”, val’ de spezial a dut chest. Ela ova vedú che n popul che perd si lingaz é destiné a scomparí.
- Ela fova per liberté de pensier y per n pluralism sterch. Per chest se meritovela n gran respet.
Cherí union tla dejunion
Hilda ne ova sconé degunes bries y fadies y ova ofrí su n grum de si temp, fova steda gonot sun troi per monts y per valedes y tl forest per l ben de nost pitl mond ladin. Ela ova abú l coraje de mostré y de fe respeté sia identité ladina te n temp che fova caraterisé da truepes dificoltés. Ela ova dagnora me ghiré i derc fondametai che ti speta a vigni mendranza. Gonot ne fóvel nia sté saurí, ence ciuldí che i maiours impedimenc gniva da nosta jent.
Respet y giulan
Hilda possa vegní conscidreda na Catarina Lanz dla Ladinité, perchel ti sonse debit reconescenza. N lalt y n giulan sinzier per dut cie che ela á fat con idealism, con abnegazion, mo souraldut debant per l ben dla comunité y de duc i ladins.
Ence te chisc ultims temps, olá che la maratia ti tolova plan plan les forzes, ne óvela mai lascé da se cruzié y da se festidié per l gran travert de sia vita: ti garantí l souravive al lingaz, a la cultura y a les tradizions ladines. Ela romagnará per nos duc n pont de referiment. Nosta mendranza adorass deplú persones sciche Hilda Pizzinini.
Perchel ciamó n iade n gran giulan da pert de duc i ladins!
Hilda, palsa tla pesc de Die!
Marco Pizzinini